COMIAT EQUIP DIRECTIU

29 de juny 2020, 23:05 publicada per Secretaria IES Santa Maria

Benvolgudes famílies, 

Han passat set anys, d’ençà que ens vàrem posar al capdavant del nostre/vostre IES SANTA MARIA. 2557 dies, que són més de 365 setmanes. S’ha completat un cicle, que està a punt de tancar-se.

Han estat uns anys de molta lluita, per part de les famílies santamarieres i taujanes, primer per aconseguir crear l’institut, després per aconseguir un edifici en condicions. Uns anys de molta lluita per part del personal de l’IES per motius diversos. Una lluita que no s’hauria d’oblidar.

Hi ha hagut alegries, il·lusions, ganes; però també tristesa i decepcions. Hem conegut gent digna d’admiració en tots els sectors, que ens ha ajudat a aprendre.

Ens n’anam amb un caramull de sentiments contradictoris, per una banda alleujats de la motxilla de la responsabilitat, però, per l’altra, trists perquè un canvi sempre suposa una incògnita.

Vàrem arribar a la direcció per casualitat. Mai no ens havíem plantejat com a objectiu formar part d’un equip directiu, i de fet, només vàrem acceptar l’oferta en comprovar que el centre corria perill de desaparèixer. 

A la memòria hi ha moltes històries bones i dolentes, però totes ens han deixat una lliçó positiva. Recordam el tsunami que es va produir quan IES SANT MARÇAL va traslladar-se al seu edifici, i va provocar una unió insòlita entre tots els docents del claustre de Santa Maria. Recordam el 2013, que, després de molts de dies de vaga, les famílies varen venir a les 8:00 del matí a aplaudir la reincorporació a la feina. Recordam haver assistit a reunions amb amipa i conselleria per a la construcció de l’edifici. Recordam la presentació del projecte de l’edifici per part de les institucions a Ses Cases des Mestres, després de molts anys de lluita. Recordam les reunions el capvespre amb famílies de 6è de Primària; o amb les nostres pròpies famílies. Recordam les reunions, les graduacions, els viatges d’estudis, les acampades, les excursions, les festes, les vendes de roses de sant Jordi, la venda de coques dels nostres alumnes a la fira o per nadal... Recordam la inauguració del nou edifici...

Per descomptat, hem de d’agrair la feina que ha fet el personal no docent; i també els docents que han passat pel nostre centre durant aquests set anys. Sobretot, hem d’agrair la solidaritat i l’acompanyament de la majoria de gent que ha estat o està al nostre costat. I sobretot agrair la presència constant de l’AMIPA, que és tan important en qualsevol centre (Lluitau perquè hi hagi continuïtat, perquè l’educació necessita de les AMIPAs)

En set anys, hi ha temps de fer encerts i de cometre errors. Els encerts t’aporten alegria i els errors, com quan caus, t’empenyen a demanar disculpes, aixecar-te i tornar-te a posar en marxa. Segurament aquests set anys hem viscut les majors alegries de la nostra vida professional,  però potser també alguns dels cops més forts. 

En definitiva, ha estat un honor poder fer feina per ajudar a néixer i veure créixer aquest centre; treballar amb alumnes, que en un futur seran persones amb grans valors, bona gent, tolerants, respectuoses, solidàries, responsables, transparents, coherents, que no discriminin a ningú, que s’esforcin, que valorin la natura, que cuidin la pròpia salut...

Enguany, el final de curs és més trist encara, per no haver-nos pogut acomiadar dels alumnes, i sobretot dels de 4t ESO, que no han tengut ni viatge d’estudis, ni graduació. Anar-nos-en en silenci, sense dir res, sense veure els seus somriures, no era així com ho havíem planificat.

Desitjam que cada alumna/e hagi triat un camí encertat; però si s’equivoquen, i això passa moltes vegades, no passeu pena, deixau-los que s’aturin, que reflexionin, que prenguin una decisió i recolzau-los. No passeu pena, tothom té dret a caure, aixecar-se i refer la ruta. Enhorabona a les famílies pels fills i filles que teniu. 
I no hauríem d’oblidar mai que l’educació és una taula de tres potes: alumnat, famílies i professorat; amb les quals es forma una autèntica comunitat d’aprenentatge.

Voldria recordar que hi ha hagut set promocions d’alumnes (alguns ja treballen o són a la universitat) i de famílies, que ens heu transmès suport, i que ens heu empès a continuar endavant, tot i els problemes. 

Sempre que vengueu a l’institut, recordau que una persona ja no hi serà, però guardarà bons records. I les altres dues seran per l’edifici, soles o acompanyades, reunides o fent classes; però si ens veniu a veure, vos rebrem amb els braços oberts i un somriure als llavis. 

Moltes gràcies a totes aquelles persones que ens han fet aquest viatge més fàcil. Sempre vos portarem al cor.

Joan, Laura i Maria
Equip directiu 2013-2020

Comments